A petició de l'audiència, una qüestió curiosa, perquè tenim aigua? I la resposta dirigida de cara als més menuts. Pot semblar trist però esta pregunta mai s'ha tractat en els cursos d'enginyeria geologica, mancances bàsiques diríem. He trobat un clarificador article a la vikipèdia francesa que ordenava les idees que més o menys tenia. De totes maneres no és fàcil explicar-ho ni serà una resposta precisa, ja que es toquen termes difusos com univers i Big Bang. No he tractat el origen de la molècula d'aigua que tampoc sé si és el que volies. De les diverses hipotesis de la ciència he intentat prendre aquelles més fàcilment visualitzables per un xiquet de 5 anys.
El planeta Terra es va formar fa uns 4500 milions d'anys, és a dir, fa molt i molts anys. Avui dia creiem que el nostre planeta es va formar després d'una gran explosió d'una bola. Hem d'imaginar-nos una bola gegant, gran, el més gran que ens pugue vindre al cap. Esta explosió va fer molt de pols, i de fet el planeta Terra es va formar ajuntant pols. I què passava amb esta pols? Doncs que tenia xicotetes gotetes d'aigua entremig. Pero esta aigua no la podríem veure, no hi havia ni mar, ni rius, ni llacs. Estava congelada entre la terra. L'aigua quan està molt freda es gela, el que coneixem com un glaço i és el que posem a la llimonada a l'estiu per tindre-la fresca.
Hem d'imaginar que tot era com un desert, no plovia gens. Però hi havia volcans. I què fan els volcans? Escupen terra molt calenta, com si fos foc. I el foc què fa, escalfa no? I si escalfem un glaçó tenim aigua. I si l'escalfem encara més l'aigua? Heu vist mai l'olla bullir a la cuina? Treu fum no? El fum és aigua molt calenta, que es torna fum, que en direm vapor. El vapor forma els núvols. Aleshores el que va passar és que es van formar molts núvols. I ja sabem que si hi ha molts núvols plourà. És el que va passar, va ploure durant dies i dies, anys i anys, sense parar. Tant va ploure que es van formar els mars i els rius. Vet ací com ens ha arribat l'aigua que tenim.
1 comentari:
Ei Dani! En primer lloc, moltes gràcies per respondre tan guai, amb un post sancer i tot...
M'ha agradat molt la teua resposta, molt interessant des del punt de vista científic.
Bé, la pregunta venia d'una sessió de psicologia educativa en el cap que ens va fer el professor i a la que efectivament ningú va respondre massa encertadament.
El que ell volia dir era que en el nostre sistema educatiu i en la nostra cultura occidental no hi ha cabuda per a cap tipus tipus de coneixement que no siga científic, i que potser per a un xiquet de cinc anys una explicació com aquesta no siga massa adequada perquè no la pot entendre. A més disposem d'historietes basades en mites i llegendes que també es tracten de signes identificatius de la nostra cultura dels quals ens podriem aprofitar en aquest tipus de situacions.
Què us pareix la idea? A mí sí m'agrada...
Publica un comentari a l'entrada