Les fortes pluges d'estos últims dies ens han donat diverses imatges a Vilafranca. La primera és que la rambla, el riu de les Truites, ha baixat després d'un temps sense fer-ho. I l'altra, és que han eixit els ullals. D'esta manera es coneixen a Vilafranca les surgències d'aigua des de la roca calcària que es donen en alguns llocs del terme, especialment a la Teuleria. Els ullals no deixen de ser la resposta a la pluja del sistema càrstic vilafranquí. El carst és la dissolució de la roca calcària, i forma tot un entremat de buits, esquerdes, cavitats i albencs. Durant l'any, sense pluges, en estes coves hi ha una sèrie d'aigua acumulada de les pluges anteriors. Alguna d'esta aigua s'explota en pous o ix en superfície en alguna font. Al ploure, hi ha una part d'aigua que s'escola en superfície, i aniria cap a les rambles. Una altra part s'infiltra dins el terreny, dins la xarxa càrstica de la roca. Si les pluges són poc intenses l'aigua omplirà les cavitats i poc a poc s'anirà escolant en profunditat per recarregar els aqüífers més profunds. Si les pluges són més intenses i durant més temps, l'aigua que entra dins el sistema càrstic supera la capacitat d'emmagatzemament i per tant ha d'eixir per alguna banda. És aleshores quan les esquerdes que comuniquen la superfície amb les cavitats treuen esta aigua, i apareixen els ullals. El fet que isquen els ullals amb uns dies de decalatge respecte la pluja es deu al temps que pren a l'aigua per circular per la roca. L'aigua d'estos ullals, un cop en superfície, va a alimentar les rambles i barrancs.
