Estem acostumats a obrir l'aixeta i que rage aigua. És un fet instintiu en el que no hi reflexionem massa, només de tant en tant ens entra consciència. Perquè fent i fent tampoc sabem molt bé d'on ve la l'aigua què bevem. Les ciutats, i en menor mesura els pobles, tenen diverses fonts d'abastament en aigua potable que poden anar canviant en funció de la temporada. Però això no va ser sempre així, molts de nosaltres podríem preguntar als nostres avis i encara ens contarien les anècdotes que provocà l'arribada del aigua potable als pobles. El mode de disposar d'aigua en els diversos països del mon canvia en funció de les diverses característiques, climàtiques, geològiques, urbanístiques, etc. Un cas curiós és el del Paraguay. País amb una pluviometria generosa, amb uns rius ben cabalosos (tenen la presa més potent del mon, juntament amb Brasil) i amb una part situada sobre un dels aqüifers més grans del mon, l'aquifer Guaraní. Doncs no s'haurien de preveure problemes amb l'aigua, en tenen en sobra. El problema comença a venir si observem com s'organitza la distribució del aigua potable en les ciutats. Hi ha una empresa publica que s'encarrega del abastament en les zones més cèntriques de les ciutats. Després, als barris allunyats, on viu la classe treballadora, esta empresa publica no hi arriba i si ho fa és a un preu prohibitiu. Aleshores és quan apareixen els aguateros. Són una gent que perfora uns pous per captar aigua del aqüífer i esta aigua és distribuïda entre unes famílies, un centenar a tot estirar. Les condicions econòmiques que ofereixen són molt millors per a estes famílies treballadores i d'esta manera els aguateros s'han fet amb una part del mercat del aigua a Paraguay. No hi ha cap control legal, allà on se'ls necessita allà hi ha un aguatero fent un pou. No es sap quants pous hi ha, ni quanta aigua en treuen. No hi ha tractament i si a sobre pensem que les foses sèptiques i les latrines hi són habituals ja la tenim. La cosa no és una broma, que just a sota està un dels majors aqüífers del mon. Però del aqüífer Guaraní en parlarem un altre dia.
